Blog 7A – 1: Torn d’Ofici

Ha d’obligar sempre a l’acreditació de recursos insuficients, o ha de permetre que determinats col·lectius tinguin reconegut el dret amb independència del seus recursos econòmics?

13 comments

by Jaume Torrent ICAFI 274

Dilluns, Novembre 4th, 2013

Crec que l'accés a la justicia gratuita ha de ser com a consequencia de l'acreditació de recursos insuficients, sinó estem desvirtuan la seva raó de ser.

by 14312 icab miquel puiggali

Dilluns, Novembre 4th, 2013

En general el fet que en diferents situacions s'avancin les actuacions lletrades, ja sigui per donar compliment al sistema de garanties constitucionals com l’assistència al detingut, o per raó de la matèria com les situacions de violència de gènere o per manament judicial, no implica que hagin de ser gratuïtes aquestes intervencions lletrades, sinó estem fem una desigualtat. Qui tingui mitjans pot designar particularment al seu advocat o advocada i en cas de no fer-ho queda garantida la prestació lletrada però no la seva gratuïta que ho serà si no té mitjans econòmics.

by Francesc González Encuentra, 28.795 ICAB

Dimarts, Novembre 5th, 2013

Crec que la qüestió és retributiva. Crec que la tasca de la defensa del TO ha de consistir en recuperar el nivell retributiu que teníem abans de les retallades. De manera progressiva o com es vulgui, però refent en definitiva la dignitat perduda. M´explico. En l´ordre jurisdiccional civil, per exemple, és més fàcil controlar qui té recursos o qui no en té per gaudir de l´assistència jurídica gratuïta. Ja sigui com a demandant o com a demandat. El tràmit és més fàcil de dur-lo a terme en interrompre´s el procediment (en línies generals) mentre es fa el tràmit . Però en l´ordre jurisdiccional penal i en el d´estrangeria, capficar-se en perseguir al justiciable per a veure si té capacitat econòmica o no per gaudir d´aquest servei, és en el 99% dels casos, perdre el temps. Doncs el “yonqui” o l´estranger irregular, prou tenen amb el fet de veure´s davant dels tribunals per rendir comptes, i normalment en tràmits d´una immediatesa (detencions, presons provisionals, judicis ràpids, internaments en el CIE, denegacions d´entrada al país, etc.) que no permeten paralitzar el procediment de què es tracti per tramitar el reconeixement o no del dret a l´assistència jurídica gratuïta. I no només això, sinó que a sobre, el “yonqui” o l´estranger irregular, en el 99% dels casos, no tenen ni un “duro”, doncs es tracta d´un perfil de persona o bé sense ingressos, o bé amb ingressos provinents d´activitats il•lícites, i per tant sense declarar (ves i busca, llavors). I si fos el cas d´un “narco” o un “Mario Conde”, en aquests casos el justiciable es busca un advocat particular. De manera que si el que es pretén és perseguir al ciutadà que requereix dels nostres serveis, per tal de veure si té calers o no, crec que generaríem un sistema que es faria del tot antipàtic al ciutadà, i si de fet ara mateix, quan hom parla d´un advocat d´ofici, la concepció que es té a priori, no és gaire bona, només faltaria que hi afegíssim la percepció de què si et toca un advocat d´ofici, ves en compte que et miraran fins a sota del llit per a veure si tens diners o no per poder pagar a l´advocat (quan com he dir abans, en un altíssim percentatge no tenen ni un duro). Això implicaria una mala fama que faria caure en picat la nostra consideració. Abans que acceptar la defensa d´un advocat d´ofici, em busco la vida i miro de que m´ajudin a pagar (la família, qui sigui) a qui jo vulgui com el meu advocat particular, però no pas a un que em designin i que en comptes de defensar-me em mirarà fins a les butxaques a veure què porto. De manera que en l´àmbit penal i d´estrangeria, es tractaria no tant d´arbitrar sistemes de persecució patrimonial del justiciable (no dic que no s´hagi de fer igualment, sinó que no seria la prioritat donats els motius fins ara esmentats), com de (senzillament) assumir que el TO no és un modus vivendi, que no és una especialitat, i que es tracta d´una manera de complementar els nostres ingressos (qui vol fer-ho, és clar) actuant en situacions en les què es preceptiva (perquè la Llei ho exigeix malgrat comptades excepcions) la assistència lletrada i la defensa per part d´un professional tècnic en dret (que és el que som els advocats). I que això, si bé no es pot aspirar a que sigui a canvi d´una minuta ben llustrosa, al menys ho a de ser a canvi d´una retribució mínima que tingui en compte: 1er., el que som (advocats que hem emprat anys de formació acadèmica, de formació continuada, i d´un cert bagatge pràctic i professional), i 2on., el que fem, que és ni més ni menys que defensar els drets i interessos legítims dels ciutadans, que és tant com dir que defensem la seva dignitat com a persones, amés de coadjuvar al funcionament del sistema. I això no val el que rebem actualment, sinó bastant més. Doncs d´aquí a poc gairebé farem el que fem a canvi d´un “moltes gràcies” i un copet a l´esquena. L´Administració en té necessitat de l´advocat d´ofici per proveir un servei al què està obligat per Llei, i l´externalitza a través dels Col•legis d´Advocats i els professionals que hi formem part, en garantia de l´excel•lència del mateix. I ha de fer-hi front amb responsabilitat, i no pas trepitjant la nostra dignitat com s´està trepitjant ara. Doncs si permetem que encara anem a pitjor, estarem denigrant a la pròpia professió en general, la qual cosa no ens ho podem permetre si es que no volem tirar-nos pedres contra nosaltres mateixos. Recuperar el nivell retributiu d´abans de les retallades; aquest ha de ser l´objectiu.

by MONTSERRAT RICART ARNAU, Col·legi de l’Advocacia de Lleida, col·legiada núm. 347

Dimarts, Novembre 5th, 2013

Per principi constitucional tots els ciutadans som iguals davant la llei, i per tant cap col·lectiu pot tenir el privilegi de litigar sota la justicia gratuita si té recursos suficients. En els suposits de violencia de genere no puc estar d'acord en que totes les victimes, amb independencia dels seus recursos economics els hi sigui reconegut el dret a l'assistència jurídica gratuita. Aquest fet suposa en si mateix una desigualtat envers a la resta de ciutadans i una vulneració al principi constitucional.

by MIQUEL PUIGGALI 14312

Dimarts, Novembre 5th, 2013

D’acord amb la qüestió de la recuperació del sistema retributiu, ara per ara a Catalunya dels més alts d’Espanya i el Conseller de Justícia en públic (compareixença feta al Parlament a primers d’octubre) així ho va manifestar que sap que ens paguen poc però que si pogués recuperaria i milloraria la retribució. Però en cap moment s’està dient que es vinculi la retribució als lletrats a l’AJG ( veure el comentari al congrés del TOAD fet al ICAB sobre la garantia del cobrament de les actuacions) . Fa més de 15 anys les reivindicacions de l’advocacia en temes d’AJG eren demanar un mòduls dignes, i el cert és que per l’esforç institucional de l’advocacia es van anar pujant i adequant a un servei de prestació, no ho oblidem, social, però fa uns 10 anys amb l’establiment d’un mecanisme de pagament de bestrets mensuals les queixes ja no eren el mòduls sinó el pagament puntual, únic a l’Estat espanyol. Però hem de veure el que ens envolta ara, el poder mantenir pagaments mensuals més o menys regulars i malgrat la rebaixa, que estem en contra ja que no es pot rebaixar el que ja està molt per sota d’una retribució acceptable, i hem d’assumir que s’ha aguantar fins que vinguis altres moments econòmics, més favorables.

by MIQUEL PUIGGALI 14312

Dimarts, Novembre 5th, 2013

Absolutamnet d'acord amb el comentari sobre les víctimes , una cosa és fer la prestació inmediata per la tipología o drets a salvaguardar i l'altre la gratuïta del servei, que només ha de ser gratuït per aquelles persones que estiguin amb insuficiencia de recursos

by Marta Sintes ICAB 17.505

Dimarts, Novembre 5th, 2013

Ho sento el tema dels pagaments del T.O ha estat sempre de vergonya. L ´excusa del caire social ha anat sempre mólt bé a l´Administració. No som ONG, ni Missioners, som PROFESIONALS. Sempre hem protestat, per generacions ,de les minses compensacíons per T.O i mai ens hem conformat. Aixó no es veritat i porto 23 anys colegiada. Per altre banda les 3 retallades han sigut del més injust que he vist mai. Els retards als pagaments deplorables ( recordo: que van arribar a ser de 1 any i 6 mesos i ara de 4 mesos). No veig normal ni just que per contractar lobbys anglesos per fer estudis de la independència de Catalunya- quan podrien ser catalans o espanyols- ONG que fan dubtar... hagi diners i no per la justica, els Advocats, Metges, farmacéutics....Per últim no em serveix que ens comparem amb Espanya quan convé i quan no convé ni sabem on para.

by Mª José, Tarragona, 1775

Dimecres, Novembre 6th, 2013

Es parla de control i qualitat. el cafè per tots ja no es possible i entenc que ha de subsitir el dret d'assitència jurídica gratuïta, però aquest dret ha de ser viable i això vol dir controlar de manera que qui no tingui recursos tingui dret i qui tingui recursos no en tingui, sigui qui sigui.

by Francesc González Encuentra, 28.795 ICAB

Dijous, Novembre 7th, 2013

S´han de desterrar vàries idees: una d´elles és aquesta de què el torn d´ofici el fas perquè vols, i si et paguen poquet, doncs no ho facis, que ningú t´obliga, doncs amés és una tasca social. Gran fal•làcia: ¿qui treballa obligat?¿a algú li posen una pistola al cap per anar a treballar?¿Oi que no?. Tots el que fem el torn d´ofici òbviament el fem perquè volem, però això no justifica que ens donin almoina. Es tracta de dignitat. No es pot permetre fer el que fem per “caritat”. És clar que si fas el torn, ho fas per una qüestió social: això ens fa acceptar a tots que la retribució sempre serà menys que la que obtindries d´un client particular. Però això no justifica que et donin misèria. Si has de defensar a un violador, a un assassí, etc., hauràs d´esmerçar temps i dedicació ni més ni menys que si fos un client particular. Això vol dir que no pel fet que sigui o tingui un caire de servei social, o sigui voluntari, signifiqui o justifiqui una misèria de retribució. Es tracta de que fem una feina QUALIFICADA, i això es paga (i no pas com ara). I si fas el torn d´ofici, a part de fer-ho per consciència social, ho fas perquè és un recurs més que com advocat tens per obtindré uns ingressos de més: doncs no ens enganyem, que ja sabem que amb només el torn d´ofici no hi viurem, però si ho fas és (entre d´altres coses) perquè també et permet complementar els teus ingressos. I qui no ho fa, també és perquè no vol, doncs per llei és obligatori en la immensa majoria de procediments judicials tenir un advocat, a la qual cosa ha de proveir-se sí o sí, de manera que com a tal professional, si veus que en aquesta obligació hi pots guanyar uns dinerets (amés de fer una tasca social i per això sent retribuït en menor mesura) doncs ningú ho pot criticar, això. De manera que la qüestió no és que si el que fem ho fem voluntàriament o per consciència social: això ja ho sabem, no cal donar-li més voltes. Es tracta de que fem la feina que només pot fer un professional qualificat (que això és el que és un advocat), i això té un preu: tant per al particular que requereix els teus serveis, com per a la Administració quan requereix d´un advocat d´ofici perquè per llei està obligada a proveir-ne. No s´ha d´escandalitzar ningú, doncs no pretenem viure de l´Estat, que no és pas això. Si s´han d´arbitrar mecanismes per garantir que qui necessiti un advocat d´ofici, el pagui si pot, i només qui realment acrediti carència de recursos li resulti gratis, doncs molt bé, ningú es queixa d´això; però tampoc és feina de l´advocat perseguir al justiciable (que per a nosaltres també ho és “d´ofici”). L´advocat és un professional qualificat i com a tal se l´ha de tractar, retribuint-lo com cal mentre després el particular i l´Administració rendeixen comptes entre ells. ¿Que l´Estat té més necessitats a les què fer front: escoles, hospitals, etc.? Perfecte, per això la nostra retribució serà petita, doncs els recursos públics s´han de repartir entre les diferents prioritats. Però no pas rebent 180 € per fer un judici, que això no ho rep ni un oficial de 3ª, que som AD-VO-CATS, o sigui: professionals QUA-LI-FI-CATS. Amés de que la Justícia (i els advocats hi formem part), és (o hauria de ser) una enorme prioritat. Que ningú ho oblidi, això.

by Marc Remolà, Sabadell, 1919

Dijous, Novembre 7th, 2013

Dins del nostre sistema constitucional i dels Estats democràtics actuals, l'assistència jurídica gratuïta és un clar exemple del d'Estat social i de dret. En aquest sentit, l'article 119 de la CE configurà que la justícia seria gratuïta, i en tot cas, en aquells supòsits d'insuficiència de recursos econòmics per a litigar. A la vegada, la pròpia normativa en matèria de violència de gènere contemplà aquest model consistent en la insuficiència de recursos econòmics el fet de que la víctima gaudís o no del benefici de justícia gratuïta. La modificació parcial de model que es busca en la nova LAJG, en el sentit de que hi hagi beneficiaris de "primera" (sense necessitat d'acreditar escassedat de recursos econòmics) i de "segona" (amb acreditació de manca de recursos), i que sense deguda justificació pot comportar una situació de desigualtat.

by Priscila DOMENECH FRANQUÉS, Tarragona 2161

Dijous, Novembre 7th, 2013

Personalmente creo que sí, porque de lo contrario se crean situaciones de desigualdad y discriminación. Por ejemplo, no es justo que una mujer que ha recibido una paliza por parte de un tercero no tenga derecho a justicia gratuita debido a sus ingresos y otra mujer, con los mismos ingresos, por el mero hecho de que la paliza se la haya dado su pareja sí tenga derecho.

by Priscila DOMENECH FRANQUÉS, Tarragona 2161

Dijous, Novembre 7th, 2013

Humildemente creo que también debería prestarse asistencia jurídica gratuita para los recursos en vía administrativa, pues después en muchas ocasiones es difícil rectificar los errores cometidos en las reclamaciones en vía administrativa que hacen muchos ciudadanos como consecuencia de su falta de conocimientos legales en la materia. Asimismo, también ampliaría el derecho a las personas víctimas de cualquier delito, pues ahora se les deniega el derecho justificando que ya les defiende el Fiscal, cuando los intereses del Fiscal y la víctima no suelen ser los mismos. En ambos casos, siempre y cuando se acredite la insuficiencia de ingresos.

by María E. Pontigo Drabs, Col.32356

Divendres, Novembre 8th, 2013

En los sectores de mi dedicación, civil y mercantil, diría que no cabe admitir Justicia Gratuita sin previa prueba de insuficiencia de medios. En otros sectores como los de extranjería, según he podido aprender en el curso del interesantísimo congreso, se ve necesario, por dos motivos fácilemnte deducibles e indisolubles: la necesidad del usuario a acceder a un abogado para ser defendido y no sufrir abusos, juntada con la salida iminente del usuario que haría imposible el cocro si fuera solvente.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

×