Blog 2A – 2: Comissions deontològiques

COMPOSICIÓ I TAXES DE LES COMISSIONS DEONTOLÒGIQUES

La composició de la Comissió Deontològica ha de ser formada per persones alienes a la professió? Quins requisits han de tenir aquests membres externs? Qui tindrà la competència per designar-los? Hi ha d’haver un quòrum mínim d’advocats en les decisions? No és un contrasentit que en l’exposició de motius es faci èmfasi en què la competència disciplinària és dels col·legis professionals i en l’articulat es desprofessionalitzi la composició dels òrgans decisoris?

22 comments

by Jaume Torrent ICAFI 274

Dimarts, Octubre 1st, 2013

Jo crec que a la composició de les Comissions Deontológiques seria bo que fossin mitxes, composades amb membres del Col.legi i altres aliens a la professió

by jaumeicaterrassa

Dijous, Octubre 3rd, 2013

Discrepo una mica. Quin perfil de persones i professions haurien de tenir les persones alinenes a la professió

by Jaume Torrent ICAFI 274

Dijous, Octubre 10th, 2013

Tenint en compte que la major part de les denuncies venen dels particulars el millor seria incorporar algun representant de la O.C.U.

by Ana María Velasco Vega col·legiada 1296 ICATER

Divendres, Octubre 11th, 2013

Jo no estic d'acord que la composició de les comissions de deontológia així d'estar formada per altres colectus de professionals, precisament pel motiu que l'usuari també pot anar a altres mecanismos de protecció quan hagi vist vulnerats ls seus drets o hagi petit la mala praxi d'un advocat, pot anar als tribunal o a les oficines de la OCU.Les funciones de la c.deontologia van me enllà de veure les reclamacions dels usuaris, han de vetllar pel bon funcionament del colectiu dels advocats, per a que entre nosaltres mateixos també fem un bon ús de la nostra professió, i aquí poc tenen a veure altres professions.

by Marcelo Enrique daghero, Colegiado 2286 ICAT

Divendres, Octubre 11th, 2013

las Comisiones Deontológicas de los Colegios de Abogados, que en primer lugar no deben ser integradas por un número exagerado de miembros, deben ser compuestas o integradas, valga la redundancia por personas ajenas a la profesión y evidentemente por abogados; estas personas ajenas a la profesión , sin duda que invitaría a las ONGs, por ejemplo SOS Racismo, la OCU u organismo representativo de los ciudanos consumidores, un representante del colectivo de Secretarios judiciales con conocimiento sobre honorarios, tasas, costas, porqué no puede integrar una comisión deontológica un filósofo, especilizado en ética y moral?, organizados en el colectivo de profesores de nivel secundario y universitario. Competencia para designarlos: indudablemente el Estado, no se puede dejar librado a una de las partes, los cColegios de Abogados, la potetad de la designación de los miembros que eventualmente deberán controlar los propios actos de las juntas de Gobierno, no se puede ni debe ser juez y parte en los procedimientos, algo muy común en la actual normativa. El Estado llamará a los Consejos y éstos a los colegios, colectivos como la OCU, ONGs(SOS Racismo y otros) o filósofos en ética y moral, éstos designarán sus representantes y asunto terminado, la fórmulña es mas democracia, mas transparencia, menos corporativismo innecesario. Lo del contrasentido, no me preocupa, a este letrado , actor, demandante y querellante en innumerables causas contra Corporaciones de derecho público, la garantía la da el procedimiento judicial, una justicia independiente y profesional es la mejor garantía en un estado de Derecho.

by Esther Sancho i Cepero, ICALL núm. 1272

Dilluns, Octubre 14th, 2013

D'acord amb l'anterior comentari que proposa incloure un membre representant dels consumidors i usuaris, trobo que aporten un punt de vista i uns interessos que poden estar contraposats als nostres i, per tant, pot ser molt enriquidor. En canvi, no veig que hi ha de fer l'administració pública a no ser que tan sols sigui cridada quan es tracta d'assumptes del torn d'ofici, per defensar l'interès públic. Per la resta d'assumptes particulars, entenc que la deontologia aplicada ha de ser examinada per advocats/des i com a molt juristes acadèmics, però obrir massa la porta a altres sectors pot minvar seriosament la nostra independència.

by jaumeicaterrassa

Dimecres, Octubre 16th, 2013

No veig gaire be el que consumidors i usuaris formin part de les comissions deontològiques. Crec que, amb les reformes adients, han de seguir sent composades per advocats en exercici amb una experiència acreditada.

by 1398

Dijous, Octubre 17th, 2013

La deontología para el ejercicio de la profesión y en el ejercicio de la profesión solo puede ser examinada por quien tiene conocimientos sobre la materia, que es lo único que debe verse en las comisiones de deontología .

by Mª José, Tarragona, nº 1775

Divendres, Octubre 18th, 2013

Aquest últim comentari és cert. Una comissió pluridisciplinar pot ser interessant, adequada, necesaria i politicament correcta però ja no seria una comissió de deontologia, en tot cas seria una comissió de control nova i diferent. Es certament un contrasentit.

by Manuel Fernández Trenas, ICAMAT, 877

Diumenge, Octubre 20th, 2013

Una cosa es obrir-nos a la societat i permetre la participació i altre perdre l'essència del que representa la funció de control dins del col·legi. Em pregunto, perquè se'ns qüestiona a nosaltres i no a polítics i Jutges?

by jaumeicaterrassa

Dilluns, Octubre 21st, 2013

Plenament d'acord amb tu

by Jaume Torrent ICAFI 274

Dilluns, Octubre 21st, 2013

Pel que fa al penúltim comentari crec que no es certa l'afirmació de que no es qüestiona als polítics i als jutges. Precisament son de les professions més qüestionades, i en part per la manca de control extern. Crec que al nostre col•lectiu i evidentment als dels Jutges i polítics, els hi vindria be una mica d'aire nou i que algú extern a la professió, que no per això ha de ser ignorant de la ètica i de la deontologia professional pugui defensar criteris més universals que els estrictament gremials.

by Pablo, ICASF 1929

Dimarts, Octubre 22nd, 2013

Estoy con la mayoría en cuanto no se termina de ver bien la intervención de terceras personas ajenas a nuestro entorno, porque no tienen ni los conocimientos ni la experiencia profesional suficiente como para ponerse a enjuiciar a un abogado, incluso formando parte de dicho colectivo se hace dificil pensar que puedes enjuiciar a un compañero por algo que ha realizado, sopesando las numerosas variables y tensiones a las que normalmente se esta sometido. Como se ha indicado, los consumidores y sus asociaciones ya tienen sus espacios, donde pueden denunciar al abogado cuando consideren que deben hacerlo. En cuanto a la administración, conforme con lo expresado, sobre el Turno de Oficio, pero en los demás casos, nos dejan a nosotros intervenir, no, principio de reciprocidad. Creo que cuando se esta hablando de sancionar, se requiere algo más, definir estos requisitos sería interesante para determinar quienes deben o no deben intervenir, acreditar un conocimiento normativo, experiencia profesional, etc... son elementos que deben ponerse frente a una oposición visceral a que nadie intervenga. Otro factor no menos relevante es si estos externos dedicaran el esfuerzo y el tiempo necesario para hacer este trabajo, supongo de forma gratuita???? En fin, ya veremos.

by Carlos Xipell 11594 ICAB

Dimecres, Octubre 23rd, 2013

MI VOTO A UN REPRESENTANTE DE LA OCU, A SER POSIBLE CON FORMACION JURÍDICA

by Carme Brovia Ribé. col.legi Adv. Lleida. col. 1048

Dimecres, Octubre 23rd, 2013

Crec que la comssió de deontologia ha d'estar formada per advocats. si hi entren polítics, les decisions s'adoptaràn en base a criteris aliés als que s'adopten ara d'acord als Estatuts dels col.legis. No crec que la politització de la comissió deontológica pugui portar res de bo.

by Rosamaria Saguer. Col.legi d’Advocats de Figueres, nº 363

Dijous, Octubre 24th, 2013

No em sembla gaire encertat el comentari de la inclussió de consumidors i usuaris en les Comissions Deontològiques dels Col.legis d'Advocats. Crec, sincerament, que les qüestions que es debaten són plenament de caire jurídic i han de ser advocats en exercici els que han de tractar-les dins el Col.legi: la nostra independencia com a col.lectiu i la nostra dignitat i salvaguarda professional hi estaría en joc.

by Jordi albareda Cañadell 691

Dissabte, Octubre 26th, 2013

L'entrada de persones alienes a la professió nomes podria ser tolerable quan l'actuació en judici ho sigui en relació al client pero mai en aquells casos en que estigui en joc les relacions entre companys o amb l'administració. L'acces de persones alienes podria ajudar a garantir la continuïtat del servei en mans nostres pero no ho veig garire viable doncs hauria de ser una persona propera a l'administració de justicia o al ''medi del dret'', amb coneixements legals, amb independència ... perfil massa complicat.

by Francesc Peyró, ICAB, 26322

Dimecres, Octubre 30th, 2013

El recurs d'acudir a la OCU, presentar queixes en forma de demanda o denuncia front al Jutjat corresponent, buscar suport en ONGs, etc. son vies que ja existeixen i que es poden utilitzar si cal. La comissió de deontologia professional dels col·legis ha de ser desenvolupada pels professionals del dret, es més, han de ser també col·legiats. Es una mesura d'autocontrol, si el control ha de venir del exterior ja podem anul·lar la Comissió. La Comissió no sols ha de sancionar a l'advocat, també l'ha de defensar quan la reclamació es manifestament forassenyada. Per a demandar a un advocat ja n'hi han altres possibilitats externes als col·legis, però la funció d'autocontrol o es "auto" o es un altre cosa.

by Salvador Soler Vicens, Degá Emèrit de l’ICA de Mataró, col.legiat nº 73

Dijous, Octubre 31st, 2013

Entenc que les Comisions de deontologia han de ser formades exclusivament per advocats col.legiats al Col.legi corresponent. Crec que es confon la responsabilitat profesional, que pot ser denunciada a Consum (recentment hi han en els despatxos fulls de reclamació) o als Tribunals, amb la deontologia. Les normes deontològiques están confeccionades per la mateixa advocacia, i inclouen les relacions amb els clients, els Tribunals, amb altres advocats, amb el Col.legi, etc. i res d'aixó atany a cap persona o associació extra-col.legial. L'advocacia s'ha dotat d'unes normes de comportament que sols poden ser valorades pels qui tenen la responsabilitat col.legial.

by jaumeicaterrassa

Dijous, Octubre 31st, 2013

Plenament d'acord.

by carmen Oriol Fita 1801

Dilluns, Novembre 4th, 2013

La intervenció de professionals d'altres sectors, lluny d'assegurar una millor i mes encertada valoració dels fets objecte de qüestió deontológica, introduiria inseguretat jurídica en un àmbit marcadament administratiu que ha de veure's amparat per totes les garanties del procediment administratiu. No crec bo oblidar que el subjecte del procediment disciplinari és l'advocat i en aquest sentit és l'administrat. La protecció dels advocats en el si dels procediments en que poden sancionar les seves conductes professionals ha d'estar garantida per la professionalitat i domini del dret deontològic material, fet que recau casi exclusivament en els advocats. La protecció de consumidors i usuaris no depen dels procediment disciplinari contra l'advocat, sino que aquest es un camí més per a la seva seguretat però no per al seu rescabalament.

by SANTI SOLER COLOMÉ, ICAG, 849

Dimecres, Novembre 6th, 2013

La funció d'una comissió de deontología professional dins d'un Col·legi és precisament decidir si l'actuació d'aquest profesional ha estat d'acord amb les normes deontològiques de la professió. La definició de deontología segons el Diccionario de la RAE és el de "ciencia o tratado de los deberes". Quan parlem de deontología "profesional", és a dir "ciencia o tratado de los deberes" professionals hem d'arribar a la conclusió que la interpretació de la "deontología professional" només es pot fer des de dins de la professió i per part de col·legiats en exercici ja que en el fons del que es tracta és de decidir si l'actuació professional s'ha ajustat al bon fer de la professió. Si a més tenim en compte que en les comissions de deontología es tracten de vegades temes sotmesos al secret profesional encara és fa més difícil donar cabuda a persones alienes dins les Comissions de deontologia dels Col·legis d'Advocats. Ha de tractar-se d'advocats en exercici o si més no que hagin exercit durant un temps que es consideri prudencial com per haver assolit el coneixement suficient de la professió. Les responsabilitats civils i penals de l'actuació de l'advocat tenen el seu propi camp, i la protecció dels consumidors té les seves propies regles. Aquests altres camps están totalmente diferenciats de la deontologia professional encara que una infracció deontològica pugui tenir conseqüències civils, constituir una infracció penal o infringir la normativa de consumidors (en quin cas es poden seguir el procediments adients en la jurisdicció corresponent)i per contra podem constatar des de les Comissions de deontologia que precissament la majoria d'infraccions deontológiques no ultrapassen aquesta categoria. No té cap sentit donar cabuda en les Comissions de deontologia a persones que no tenen coneixement de la professió, i no el pot tenir qui no l'està exercent o no l'ha exercit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

×