Blog 1A – 6: Tribunals d’instància

TRIBUNALS D’INSTÀNCIA ÚNICAMENT A LES CAPITALS DE PROVÍNCIA

Es garantiran realment els drets dels ciutadans en zones rurals l’ubicació dels Jutjats d’Instància a les capitals de província?

22 comments

by MONTSERRAT RICART ARNAU, Col·legi de l’Advocacia de Lleida, col·legiada núm. 347

Dimecres, Octubre 2nd, 2013

Es evident que no. Molts ciutadans de les zones rurals deixaran d'anar al jutjat, no sols per el cost economic, sino també pel desplaçament qu'hauran de fer, i les despeses economiques que els hi suposarà fer valer els seu dret que molts cops es veura superat pel import d'honoraris i desplaçament.

by Jaume Torrent ICAFI 274

Divendres, Octubre 4th, 2013

Rotundament no i com sempre els mes perjudicats aquells que menys recursoso tinguin.

by Mª José, Tarragona, nº 1775

Diumenge, Octubre 6th, 2013

Efectivament comparteixo els anterior comentaris. Ara mateix, per ficar un exemple un ciutadà de Santa Coloma de Farners té quasi una hora per acudir als Jutjats "rurals" que li són propers. Si els traslladen a la Capital tindrán una hora i mitja o més. Entre taxes, costos i desplaçaments molts ho deixaran correr.

by Ana María Velasco Vega col·legiada 1296 ICATER

Dimecres, Octubre 9th, 2013

En absolut i es pot tornar a la establiment d'un caciquisme, dons aquelles persones que no dispossin de recursos es poden veure abocades a la vulnarabilitat d'enfrontar-se a aquells que en tinguin més que sí podrán pagar-se els desplaçaments a les capitals.

by Alexandra Cat, ICAFI 654

Dimecres, Octubre 9th, 2013

Jo el que vull veure és un jutge de Girona capital anant fins a Puigcerdà a fer el reconeixement judicial d'un camp del que se'n discuteixen les fites.... val més que els hi posin un GPS, que per mi que ni així hi sabran trobar. I si a sobre et toca apgar el taxi, la terra que recuperaràs amb el desplaçament de la fita et sortirà més cara que plantar-hi patates durant tres generacions.

by LLUIS PEGUEROLES ARIÑO. Col·legi Advocats i Advocades de Tortosa. Núm. 035.

Dijous, Octubre 10th, 2013

De cap manera. I menys en un àmbit geogràfic com les Terres del Ebre que desapareixerien d'una tacada 10 jutjats de 1ª Instància i Instrucció, un Jutjat de Lo Penal i un Jutjat de lo Social. Pensem en la pràctica de la prova en l'àmbit civil. Si ara ja costa fer sortir els jutges del jutjat per a pràcticar un reconeixement judicial, ¿els fariem venir de Tarragona a Alcanar per a inspeccionar una partició entre veïns o qualsevol altra en que pugués ser aclaridora la percepció directa de la realitat física discutida? Comparteixo el criteri del comentari anterior. Pero no només això d'Alcanar a Tarragona hi ha 100 kilometres i 100 mes de tornada, es a dir el justiciable, ja no parlo dels advocats, hauria de fer doscents kilometres per a assistir a la vista i trobar-se en que s'ha suspés, amb l'augment de costos que això implica.

by Esther Sancho i Cepero, ICALL núm. 1272

Dilluns, Octubre 14th, 2013

En el cas de la província de Lleida les distàncies entre el Pirineu i la plana parlen per si soles, distància quilomètrica a la que cal sumar l'absència d'una xarxa suficient de transport públic. Ja en tenim l'experiència amb els jutjats socials i contenciós: despeses i més despeses que fan desistir molts justiciables d'accionar, problema que es pot estendre ara a la resta de jurisdiccions.

by David, LLeida, 1412

Dimarts, Octubre 15th, 2013

Evidentment que no. Nomes cal veure el funcionament dels jutjats Socials, poques reclamacions de fora del partit arriben...

by Anna M Vidal col.legiada 1128 Mataró

Dimecres, Octubre 16th, 2013

NO DE CAP MANERA. EL QUE JA HE DIT DENEGACIÓ DE JUSTICIA ALS CIUTADANS. INADMISSIBLE

by Montse Soms 266 ICAFI

Dijous, Octubre 17th, 2013

Els ciutadans de les zones rurals i, en definitiva, tots aquells que visquin a la capital hi sortiran perdent. Els desplaçaments i el temps que hauran d´ invertir en el trasllat no compensarà ningú. Si el que volen és descongestionar l´ administración de Justicia ben segur que ja ho han aconseguit força amb la llei de taxes, i ara amb aquesta reforma, aconseguiràn que el ciutada desisteixi de demanar auxilia a la Justicia.

by Manuel Fernández Trenas, ICAMAT, 877

Diumenge, Octubre 20th, 2013

És clar que allunyà l'òrgan judicial del lloc de residència és una trava al dret d'accedir a la Justícia en igualtat de condicions i, per tant, un retrocés.

by Carlos Xipell 11594 ICAB

Dimecres, Octubre 23rd, 2013

ROTUNDAMENTE NO, POR SENTIDO COMÚN.

by Ana M. Buch Borrell – ICAB nº 19.311

Dimecres, Octubre 23rd, 2013

Los derechos de los ciudadanos serán exactamente los mismos y con las mismas garantías, otro cosa es, que para su ejercicio deban desplazarse.

by Vladimir Lamsdorff, ICAB, 16.164

Dijous, Octubre 24th, 2013

Al contrario. El justiciable pierde un derecho que tiene ahora (o se le hace mucho más complicado ejercerlo, que es lo mismo). Es el de libre elección de abogado. A nivel local, funciona el "boca a boca", y más o menos se acaba sabiendo quién es "bueno" y quién es menos de fiar. Si, en cambio, todos los despachos están en la capital, el justiciable medio no tiene criterio alguno que lo guíe en su elección. Ha de escoger al azar y su derecho queda en meramente formal.

by Salvador Espriu escudero,15528 BCN

Dijous, Octubre 24th, 2013

No. En absolut. Si ara hi han problemes per proves com "reconeixement judicial" (que quasi mai es porten a pràctica), com es vol creure que hi hauran admissió d'aquest tipus de proves que comportaran el desplaçament del magistrat?

by Giovanni Battista ZIELLA

Dilluns, Octubre 28th, 2013

Io credo che per semplificare il servizio della giustizia per i cittadini non sia necessario ridurre i tribunali (preture). Bisogna ridurre le situazioni (legali) per cui si debba ricorrere al tribunale e dare agli avvocati (o a dei giuri') la possibilità di risolvere le controversie senza dover per forza accedere a un tribunale (pretura). E' quanto avviene negli Stati Uniti, dove il 70% delle controversie non finisce davanti a un giudice. Si risolvono prima e in una settimana o due. Addirittura non si fa né verbale né si registrano le sentenze.

by Giovanni Battista ZIELLA – Matarò

Dilluns, Octubre 28th, 2013

Io credo che per il Servizio della Giustizia semplificare dai Cittadini e se non Necessario ridurre e tribunali (tribunale). Bisogna ridurre le situazioni (legale) di Debbi ricorrere importava se il Tribunale di posta Agli Avvocati Dare (o Giura dei '), la possibilità di risolvere le controversie senza dover Forza di aderire al Tribunale (Pretura). E 'Quanto avviene Negla statisti Uniti, tuffò il 70% delle controversie una finisce davanti Giudice non. Se risolvono premium e in una Settimana o spettante. Addirittura non verbale, se ne ne le Sentenze se registrano.

by Francesc Peyró, ICAB, 26322

Dimarts, Octubre 29th, 2013

Els drets de les persones poc importen als actuals legisladors. Anem de cap a uns Jutjats per a rics. Es evident que la centralització judicial perjudica al justiciable. El Jutge de la capital està allunyat de la realitat del poble. El ciutadà només percebrà només una nova dificultat a obtenir auxili judicial. De cara al ciutadà es disminuir encara més la possibilitat de obtenir la tutela judicial. Resumint, que si es fes ben fet caldria un munt de diners per a portar-nos a una disminució de drets i serveis. Si es fa malament serà caòtic i de resultats gens desitjables. La proposta es totalment forassenyada.

by Salvador Soler Vicens, Degá Emèrit de l’ICA de Mataró, col.legiat nº 73

Dijous, Octubre 31st, 2013

totes les decissions que s'están prenent ultimament en materia de l'administració de justicia son contraria als interessos dels ciutadans, tenint en copte únucament criteris econòmics. N'es una evidencia la llei de taxes que dificulta o fa imposible l'accés a la Justicia a qui no disposi de mitjans suficient. Esperem que el T. Constitucional comenci a netejar la seva imatge decidint la seva inconstitucionalitat. Però en l'Exposició de motius del projecte de Llei de Demarcació i Planta es diu que la creció dels nous Tribunals de Instancia obeeix fonamentalment a criteris "organitzatius i d'assignació racional de recursos". La creació d'aquests jutjats precisará una despesa enorme en un macro-edifici a les capitals de Provincia i els corresponents equipaments, que en bastants anys es fa impensable es puguin portar a terme quan per tot Catalunya hi han edificis de nova planta que acullen els actuals Jutjats. Durant els anys que han passat desde que es va acordar el traspas a la Generalitat de les competencies en materia de inmobles, a l'any 1990, s'han construit aquests nous edificis, a Mataró, Arenys de Mar, Girona, Granollers, etc. que s'han integrat als equipaments de pais i de les respectives ciutats. No es pot permetre que aquesta gran despesa tingui una utilitat de tants pocs anys. El projecte recorda les faraóniques operacions inmobiliaries que han acabat amb aeroports buits, urbanitzacións abandonades, aves innecesaris…perque no hi ha cap necessitat de duplicar els edificis judicials al.legant una "racionalització de recursos" quan en realitat es tracta de dilapidar la despesa pública. Però segons el projecte aixó es vol fer per "facilitar l'accés del ciutadá a la tutela judicial efectiva". Es vol fer creure que obligant als ciutadans a traslladar-se a les capitals de Provincia per la més petita demanda (no s'oblidi que també es suprimeixen els Jutjats de Pau) es facilita el seu accés a la justicia, el que és un cas de irracionalitat. Només el Partit Judicial de Mataró tenia l'any 2012, 281.277 habitants distribuits en 16 poblacions, i la justicia s'imparteix en un edifici construit pel Departament de Justicia de la Generalitat, en un solar cedit per l'Ajuntament de Mataró, disposant si no recordo malament de 8 Jutjats civils (més un de refors pel tema de les "preferents" d'especial incidència a la ciutat) d'ells 2 de familia, 5 de Instrucció i 2 de Socials. El Col.legi d'Advocats de Mataró es va fundar l'any 1867 per organitzar i donar serveis als professionals i per servir millor als ciutadans, vocació de servei públic compartit amb tots el altres Col.legis catalans. Es evident que els ciutadans del baix Maresme troben en tota aquesta organització els serveis i la proximitat més adiens als seus interessos, sense necessitat de traslladar-se a Barcelona, tot i que desde 1848 disposen del primer tren de l'Estat espanyol. El que el ciutadá demana a la Justicia és la la gratuitat (ja es veu el que está passant) i la proximitat que ara volen treura, amb greuge especials pel habitants allunyats de les capitals de Provincia, que a Catalunya son molts. Una altre pretenció, la rapidesa, tampoc s'aconsseguiría amb la "centralització" pretesa, un mal endèmic d'aquest pais que semblava corregit per la democracia. Ara pretenen tornar a antics sistemes d'organització social que sempre s'han mostrat ineficassos. Les disfuncións actualment existents a la Justicia, que n'hi han, no es sol.lucione impedint o dificultant al ciutadá el seu accès, sino modernitzant i racionalitzant les estructures ja existents, organitzant serveis comuns, com les citacions, embargaments, execucions, etc que les facin més eficaces, facilitant l'unificació de criteris dels Magistrats del mateix Jutjat de Partit sota la direcció del Jutje Degá que ja actualment fa també les funcions gobernatives que volen atribuir-se al President dels Jutjats d'Instancia. Quan una cosa no cal i a més és carísima, el que cal es oblidar-la. Una altre questió és la supressió de les Audiencies Provincials, convertint els Tribunals Superiors en tribunals d'apel.lació, degradant el que voldriem equivalentla pretesa al nostre Tribunal Suprem, passant a fer les funcions de les actuals Audiencies, en una inútil reestructuració amb certa cárrega política. Segur que el Concell, amb el recolzament de tots els Col.legis i de l'advocacia catalana ferá tot el possible perque aquest lamentable projecte de Llei de Demarcació i Planta mai vegi la llum.

by Pep Canício Querol, Tortosa 59

Dissabte, Novembre 2nd, 2013

No. Serà una dificultat evident.

by Salvador Soler Vicens Degá Emèrit de l’ICA de Mataró. Col. nº 73

Dimecres, Novembre 6th, 2013

dijous, octubre 31st, 2013 Totes les decisions que s’estan prenent últimament en matèria de l’administració de justícia son contraria als interessos dels ciutadans, tenint en compte únicament criteris econòmics. N’és una evidencia la llei de taxes que dificulta o fa impossible l’accés a la Justícia a qui no disposi de mitjans suficient. Esperem que el T. Constitucional comenci a netejar la seva imatge decidint la seva inconstitucionalitat. Però en l’exposició de motius del projecte de Llei de Demarcació i Planta es diu que la creació dels nous Tribunals de Instancia obeeix fonamentalment a criteris "organitzatius i d’assignació racional de recursos". La creació d’aquests jutjats precisarà una despesa enorme en un macro-edifici a les capitals de Província i els corresponents equipaments, que en bastants anys es fa impensable es puguin portar a terme quan per tot Catalunya hi han edificis de nova planta que acullen els actuals Jutjats. Durant els anys que han passat des de que es va acordar el traspàs a la Generalitat de les competències en matèria de immobles, a l'any 1990, s’han construït aquests nous edificis, a Mataró, Arenys de Mar, Girona, Granollers, etc. que s’han integrat als equipaments de país i de les respectives ciutats. No es pot permetre que aquesta gran despesa tingui una utilitat de tants pocs anys. El projecte recorda les faraòniques operacions immobiliàries que han acabat amb aeroports buits, urbanitzacions abandonades, aves innecessaris…perquè no hi ha cap necessitat de duplicar els edificis judicials al•legant una "racionalització de recursos" quan en realitat es tracta de dilapidar la despesa pública. Però segons el projecte això es vol fer per "facilitar l’accés del ciutadà a la tutela judicial efectiva". Es vol fer creure que obligant als ciutadans a traslladar-se a les capitals de Província per la més petita demanda (no s’oblidi que també es suprimeixen els Jutjats de Pau) es facilita el seu accés a la justícia, el que és un cas de irracionalitat. Només el Partit Judicial de Mataró tenia l’any 2012, 281.277 habitants distribuïts en 16 poblacions, i la justícia s’imparteix en un edifici construït pel Departament de Justícia de la Generalitat, en un solar cedit per l'Ajuntament de Mataró, disposant si no recordo malament de 8 Jutjats civils (més un de refors pel tema de les "preferents" d’especial incidència a la ciutat) d’ells 2 de família, 5 de Instrucció i 2 de Socials. El Col•legi d'Advocats de Mataró es va fundar l’any 1867 per organitzar i donar serveis als professionals i per servir millor als ciutadans, vocació de servei públic compartit amb tots el altres Col•legis catalans. Es evident que els ciutadans del baix Maresme troben en tota aquesta organització els serveis i la proximitat més adients als seus interessos, sense necessitat de traslladar-se a Barcelona, tot i que des de 1848 disposen del primer tren de l'Estat espanyol. El que el ciutadà demana a la Justícia és la gratuïtat (ja es veu el que està passant) i la proximitat que ara volen treure, amb greuge especials pel habitants allunyats de les capitals de Província, que a Catalunya son molts. Una altre pretensió, la rapidesa, tampoc s’aconseguiria amb la "centralització" pretesa, un mal endèmic d’aquest país que semblava corregit per la democràcia. Ara pretenen tornar a antics sistemes d’organització social que sempre s’han mostrat ineficassos. Les disfuncions actualment existents a la Justícia, que n’hi han, no es sol.lucionen impedint o dificultant al ciutadà el seu accés, sinó modernitzant i racionalitzant les estructures ja existents, organitzant serveis comuns, com les citacions, embargaments, execucions, etc que les facin més eficaces, facilitant la unificació de criteris dels Magistrats del mateix Jutjat de Partit sota la direcció del Jutge Degà que ja actualment fa també les funcions governatives que volen atribuir-se al President dels Jutjats d’instància. Quan una cosa no cal i a més és caríssima, el que cal es oblidar-la. Una altre qüestió és la supressió de les Audiències Provincials, convertint els Tribunals Superiors en tribunals d’apel•lació, degradant el que voldríem equivalent la pretesa al nostre Tribunal Suprem, passant a fer les funcions de les actuals Audiències, en una inútil reestructuració amb certa càrrega política. Segur que el Consell, amb el recolzament de tots els Col•legis i de l’advocacia catalana farà tot el possible perquè aquest lamentable projecte de Llei de Demarcació i Planta mai vegi la llum. by Pep Canício Querol, Tortosa 59 dissabte, novembre 2nd, 2013 No. Serà una dificultat evident. Deixa un

by Sabadell 1346

Dimecres, Novembre 6th, 2013

No, entenc que no. Com es pot garantir quan cada cop s'haurà d'anar mes lluny perquè se li administri justicia?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

×